Capítol 47 x T2 - Sacrificar algú perquè la vida seguisca…grans decisions.

Solano & Tur

Guillem Tell de Rossini per ilustrar que tornem a la mascareta. La doble ela es pronuncia igual a Madrid que a Anglaterra. Inaugurem l’any amb un intent d’escaleta. La llegenda de Guillem Tell i la fundació del millor estat de l’univers, si més no per a l’emèrit, Suïssa. Es Joan Lerma el nostre Rossini, després de president de la Generalitat, no ha fotut brot. Li falta composar alguna cosa al final de la seua vida, sempre som a temps. Manolo Mata ens ha d’enviar alguna cosa de Lerma. Una poma damunt del cap es una cosa ben simple. En el moment actual estem en situació de prendre decisions com per exemple Guillem Tell? Discutim sobre si la sanitat als USA està bé o malament depenent de si arriba a tot el mon o no. Ens va passar tindre que prendre decisions com en Guillem Tell durant la pandèmia? Vàrem tindre que escollir a qui li posaven respirador i a qui no? Sacrificar algú o matar per a que la vida seguisca igual? El relat de com va ser el moment exacte en el que Guillem va disparar la fletxa…… I que fa Rus al mig de tot el bollit? Joan somia amb ell. “Els xiquets sempre son iguals, els que canviem som els adults” Joan dixit. “El Sacrifici d’un Cérvol Sagrat” de Iorgos Lanthimos. La gran recomanació. Lliguem aquesta pel·lícula amb Guillem Tell, sacrificar algú per un “be” superior o simplement perque la vida seguisca igual. I la gran pregunta: per què sempre que apareix Nicole Kidman en una pel·lícula s´ha de despullar? A Jack Nicholson també li agrada ensenyar el cul. Els grecs ja ho van escriure tot. Euripides va escriure sobre Agamenon, un rei que va caçar un cérvol consagrat a la deesa Artemísia. Pot ser d’ací va treure alguna idea. El nostre cérvol sagrat pot ser Zaplana i Artemisia Rita Barberà. Al final pensem que la vida es un concurs, el que ha canviat és el premi. Fem el nostre concurs “COGEME SI PUEDES” “malatraza, trompelote,”. La cooficialidad és en provincias, aquí todo en español! “Acabar como el baile de Torrente, esa bella ciudad a las algarabias de Valencia” El castellano no se aprende, con el castellano se nace. El castellano es inmanente. Ens emboliquem amb les dites populars, as usual. Tot perque Twitter s´ha convertit en un lloc per posicionar-se políticament i insultar. Dir frases de pel·lícula en la vida real. “Seguisca eixe cotxe!” Anècdota de Ximo i el taxista madrileny que el volia enganyar. Una altra “ preocupat que la seua copa estiga sempre plena” Acabem amb una miscelània parlant de tot i no res que al cap i a la fi es la clau de volta del programa. I si no, que penseu d’acabar parlant de Boris Jonshon en un programa que comença amb Guillem Tell? Enviem a fer la ma “un” emèrit amb el final de l’obertura de Guillem Tell. Emèrit:” persona que s´ha retirat d’un càrrec i disfruta d’ algun premi pels seus bons serveis”