BE WARNED! This podcast will contain spoilers for Wednesday Season 2, episodes 1-4. Join host Caitlin Reilly each week as she takes you deep into the twisted world of Wednesday with an amazing group of guests! And producer Thing will be helping out to make sure everything goes to plan - well, mostly, anyway... In this episode: Jenna Ortega peels back the layers on the new tension between Wednesday and Enid. And that terrifying vision! Plus… Series showrunners Al Gough and Miles Millar reveal why they made Morticia Addams such a central character in this season, and what it means for Wednesday. Whether you’re a normie or an outcast, the Wednesday Season 2 Official Woecast will be the place for all things Nevermore! For more juicy details about Wednesday Season 2, head over to Tudum.com to get all of the latest updates. 1:15 Preparing for Season 2 3:25 Evolving Wednesday’s look for Season 2 4:12 Addams clan expands for Season 2 6:12 Joanna Lumley joining the cast 7:38 Wednesday and Enid's Friendship 9:00 Wednesday’s Vision 10:50 Jenna is a Producer 13:45 Al and Miles introduction 14:03 Wednesday takes down a Serial Killer 15:05 Intergenerational Relationships & the Addams Women 17:48 Catherine Zeta-Jones as Morticia in Season 2 20:48 Wednesday and Enid’s relationship 24:04 Steve Buscemi joining the cast 26:19 Wednesday’s popular! 27:45 Boy with the Clockwork Heart stop motion sequence…
Això és La Mola és un programa de Matadepera Ràdio dedicat als grans paratges naturals i el patrimoni cultural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Cada setmana fem una apassionant ruta radiofònica dirigits per un Gran Guia, que comparteix amb l'audiència les seves experiències, els seus coneixements, els seus racons secrets... Així en cada programa gaudim de perspectives diferentes del nostres impresionant parc natural. Web: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/
Això és La Mola és un programa de Matadepera Ràdio dedicat als grans paratges naturals i el patrimoni cultural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Cada setmana fem una apassionant ruta radiofònica dirigits per un Gran Guia, que comparteix amb l'audiència les seves experiències, els seus coneixements, els seus racons secrets... Així en cada programa gaudim de perspectives diferentes del nostres impresionant parc natural. Web: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/
Més informació sobre la participació de Jaume Clotet, el Paca, al programa Això és La Mola, de Matadepera Ràdio, a: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/
Més informació sobre la celebració dels 60 anys d'exploracions de l'avenc del Llest i de la descoberta de la galeria Sardy a: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/
Més informació sobre l'emissió 27 guiada per l'Àngel Miño, director general del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/
Més informació sobre el programa dedicat a l'Antoni Mampel, guarda del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. http://aixoeslamola.blogspot.com.es/
Més informació sobre el capítol dedicat al Norbert Cònsul, el gran obridor i coneixedor de camins a Sant Llorenç del Munt i l'Obac: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/
Els Lleixà van ser una de les moltes famílies de boscaters dels voltants de Tortorsa que, a principis del segle XX, van marxar cap el Montseny o Sant Llorenç del Munt. Els Lleixà són concretament de Tivenys, un poble del Baix Ebre amb una gran tradició de fer carbó vegetal. A finals dels anys 20 del segle passat, l'avi Joan Lleixà va decidir deixar Tivenys i venir als nostres boscos on s'intensificava la producció de carbó per atendre la creixent demanda urbana. Primer van estar dos anys a Vacarisses i, a continuació, ja va arribar al cor de Sant Llorenç del Munt, on van arrelar. D'entrada van estar treballant entre el Coll d'Eres, la Sesta de l'Arç i el Sot de la Bota. El 1932 van marxar cap el llevant de la muntanya. La família es va instal.lar a una casa de Sant Feliu, però el Joan va continuar vivint sobretot a la muntanya. Com el carboneig exigia rotar per diversos indrets del bosc, durant prop de 20 anys l'avi Joan va tenir barraques i va fer piles a diferents indrets: - Sota la Font de Neda. - la Soleia del Dalmau. - el Sot de la Carda. - el Sot del Guix. - la capçalera de la riera de Matalonga. Aquesta estructura de carboneig va mantenir-la fins que es va morir a finals del anys 40 i durant un temps encara va continuar-la el seu fill petit. L'avi Joan va morir treballant. Una dona que vivia a una de les cases del Ripoll el va veure malalt, amb pulmonia, dins de la seva barraca de Matalonga, sota la Castellassa del Dalmau. El van anar a buscar ràpidament amb la tartana del mas de l'Illa i el van portar a casa seva, on va morir al cap de dos dies... Més informació a: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/…
La desena emissió d'Això és la Mola reviu, a través de diversos testimonis, la voluntariosa i dura reconstrucció de Sant Llorenç del Munt als anys 40 i 50 i tots els esforços que es van fer en aquell temps per revifar l’esperit excursionista després de la guerra civil. El fil conductor de la narració és la Maria Casals (nascuda el 1920) que, conjuntament amb el seu marit, el Joan Ros (ja difunt), van assumir el paper més sacrificat: pujar a viure el 1949 dalt d’un cim on només hi havia uns edificis molt precaris, sense aigua ni llum ni telèfon. La reconstrucció de La Mola té tots els ingredients d'una novel.la: una parella avançada a la seva època, uns empresaris preocupats per la muntanya, uns comtes, uns maquis, la guàrdia civil, uns caçadors furtius, unes magnífiques revetlles amb càntics, uns murs molt antics, dos rucs, 100 gallines i unes ombres fantasmagòriques. La iniciativa de recuperar la Mola va sorgir d’un grup d’excursionistes notables de Barcelona, Terrassa i Sabadell. Coneixedors de l’activitat que havia tingut abans de la guerra civil, es van quedar molt preocupats al veure com el Monestir i els edificis annexes havien quedat abandonats i condemnats a l’enrunament. A més, ja gairebé no hi pujava ningú, ni tan sols els diumenges. L’última persona que havia intentat fer-se càrrec de la Mola, Francesc Altarriba, conegut com el Sagalés, va abandonar després de la mort de la seva dona, Maria Bigai, i d’haver tingut que viure més de la caritat que del seu treball. Per dur a terme l’operació de salvament de la Mola es va constituir el grup d’Amics de la Muntanya de Sant Llorenç, que estava format inicialment per: Membre de Barcelona: - Virgili E. Garcia i Marià. - Miquel Saperas i Auví. - Jeroni Martorell i Terrats. - Josep Maria Ros i Vila. - Josep Escudé i Gibert. Membre de Sabadell: - Joan Alsina i Giralt. - Joan Font i Almirall. - Camí Lluch i Solé. Membres de Terrassa: - Josep Comas i Casas. - Manuel Aurell i Targarona. - Pau Gorina i Gabarró. Posteriorment també es va incorporar en Lluís Vergés i Solà, de Castellar del Vallès, i el 1954 ho van fer Narcis Bacardit i Puig i Joan Morral i Seall (tots dos de Terrassa). El grup va néixer de l’impuls principalment dels membres barcelonins, del Centre Excursionista de Catalunya. En Manuel Planchat i Villacampa, expresident del Centre Excursionista de Terrassa, recorda en el programa que històricament “el Catalunya” ja havia prestat molta atenció a Sant Llorenç del Munt. Com exemple recorda que la primera cursa fins el cim de la Mola ja havia estat promoguda per ells. En Planchat lamenta que s’estigui silenciant la gran tasca desenvolupada pels Amics de la Muntanya ja que va ser fonamental per a recuperar l’esperit excursionista de la Mola i posar les bases del parc natural. Els membres dels Amics, especialments els del Vallès, es van encarregar de demanar donacions per a fer possible pagar les obres de reconstrucció. Fins i tot es van fer segells per a recaptar diners. Només per a acabar una última part de les construccions es va demanar un crèdit, que Maria Casals afirma que va pagar el matrimoni Ros-Casals. Abans de dur a terme el seu ambiciós projecte, els Amics van obtenir l’aprovació de la família Quadras, que eren fins a la declaració de Parc Natural els propietaris de tota la muntanya de La Mola, i que van estar igualment implicats en tot. Els Quadras tenen des del 1917 el títol vaticà de comtes de Sant Llorens, concedit pel papa Benet XV i reconegut per l’Estat espanyol. Amb el vist-i-plau dels Quadras, els Amics van perfilar l’operació de salvament. Més informació: http://aixoeslamola.blogspot.com.es/…
El Guia de la novena emissió d'Això és La Mola, el Quim Solbas, ha passat a ser conegut sobretot per la gran cova-avenc que va localitzar el 2011 i que porta el seu nom. Però més enllà d'aquesta descoberta tan popular, el Quim Solbas té un llarg historial tant d'altres grans troballes com d'activitats realitzades a favor de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. És un dels grans noms de l'excursionisme llorençà, amb 50 anys d' experiències acumulades al massís. Els seus primers records de la muntanya són de la Moleta (de les Pedritxes) i del pla de les Pinasses (dels Òbits). Era a principis dels anys 60 i no podia imaginar que, ben aprop d'aquells llocs on anava a fer plàcides sortides familiars, realitzaria importants troballes dècades més tard. En Quim Solbas ha explorat la muntanya des de diferents facetes. Entre d'altres, es poden destacar quatre: - com a responsable de Senders del Vallès de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), coneix bé i s'ocupa del GR-5 i GR-173. - com a membre de la Coordinadora per a la Salvaguarda de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, va oposar-se durant 17 anys a la construcció de la pista de Mata-rodona. Quan les excavadores van iniciar finalment la feina, el Quim no va dubtar a encadenar-se per impedir les obres. Pel fet de dur a terme aquesta acció de defensa de l'Obac, va ser jutjat, si bé va ser absolt i, a més, la justícia va donar-li la raó de que era innecessari obrir aquella pista. - com a col.laborador en els anys 80 d'un estudi sobre les fonts del massís. En concret, el Quim va ajudar al Josep Àlvarez a la recerca de surgències. Tots dos van trobar i analitzar més de 200 importants. En Solbes manté actualitzat un catàleg en el que apunta cada any quins dies ragen les fonts intermitents. El Quim desvetlla al programa que una de les més curioses que ha trobat està situada a la Moleta (de les Pedritxes). L'ha vist rajar abundant aigua en tres ocasions. - com a recercador de coves i avencs. Després de voltar tan i tan per Sant Llorenç del Munt, a principis dels anys 2000 va començar a dedicar-se a fer descobertes de cavitats. Això l'ha obligat en els últims 10 anys a ficar-se pels indrets més ferètecs, Va començar per anar a re-localitzar totes les cavitats incloses en l'inventari del Centre Excursionista de Terrassa, d'algunes de les quals ja no es coneixia el seu emplaçament concret perquè havien quedat amagades sota les bardisses. Va coincidir que aquesta mateixa tasca l'estava realitzant en paral.lel en Jordi Guillemot, autor del Cau del Guille i guia de la segona emissió d'Això és la Mola. Tots dos van decidir compartir informació i treballar plegats. Mentre recercaven les cavitats que ja havien estat catalagodes pel CET, el Quim i el Jordi van trobar coves i avencs que mai no havien estat identificades. En pocs anys, tots dos han aconseguit una fita de primera magnitut: duplicar el nombre de cavitats catalogades a Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El pas del temps farà adonar-nos de la importància d'aquesta feina i el llegat que deixa als llorençans.…
Avenc Subils i Godoy, Avenc de les Pedres, Avenc de les Bombes, Avenc de la Casa Vella de l'Obac, Avenc del Torrent de la Riba, Avenc del Coll Llarg... Són els noms d'alguns dels grans forats que van existir a Sant Llorenç del Munt, però que sorprenetment van desaparèixer, tot i la seva profunditat i grandària de les seves boques. El Guia de la vuitena emissió d'Això és la Mola, Salvador Vives, va explorar alguns dels mítics avencs desapareguts. El seu testimoni té molt valor perquè és un dels grans espeleòlegs format a Sant Llorenç del Munt i amb una important projecció. Del seu extens currículum, es poden destacar: 1) Les seves nombroses exploracions (més de 1.500) arreu de Catalunya i les veïnes Espanya, Portugal i França. 2) La seva contribució a la descoberta (o retrobament) de diverses cavitats, com la cova de la Canal del Solitari, el Forat dels Ginebrers, l'Esquerda del Paller de Tot l'Any, l'avenc del Tòfol, el Forat dels Despistats o l'avenc de la Serra del Gall (que després del 1920 se n'havia perdut la seva localització). Així mateix va explorar per primera vegada de l'avenc del Rosseguers. De totes aquestes cavitats va fer la corresponent crònica i també la topografia 3) La seva vessant de formació en espeleologia tant al SIS de Terrassa com a l'Escola Catalana d'Espeleologia, on va ser instructor. Per tant, ha estat el mestre des diverses generacions d'espeleòlegs des dels anys 70. 4) La presidència que va exercir de la Federació Catalana d'Espeleologia. 5) La seva tasca d'estudi de la història de l'espeleologia i, en general, de l'excursionisme. 6) Els seus anàlisis sobre les fonts intermitents de Rellinars. En la vuitena emissió d'Això és la Mola, en Salvador explica que la seva vida va canviar completament l'any 1969, quan tenia 19 anys. En companyia d'una colla del Centre Social Catòlic va baixar per primera vegada a un avenc: el de Llest. D'aquesta experiència va néixer una clara passió per l'espeleologia, que ha determinat tota la seva vida.…
La setena emissió d'Això és la Mola desvetlla, a través de diversos testimonis, moltes històries perdudes de la Pola, els Castellots de Tanca, la Fosca i el Racó Gran. Tots aquests racons de la Serra de l’Obac han estat des de fa segles propietat del mas de La Mata. Però entre finals dels anys 20 (quan encara els carboners estaven per to arreu) i finals dels anys 70 (quan els excursionistes retornaven massivament a la mutanya) aquesta part de la Serra de l’Obac va tenir també un virrei. Es tracta del Valenti Rossinyol i Canudas, més conegut com el Tinet o el Tinoi. Això és la Mola rescata de l’oblit al Tinet i una amplia colla, de la que també formaven part en Pere Pallejà, el Hans Weichsel, el Puig, el Navarro, el Tomàs i altres persones que han deixat la seva petjada a Sant Llorenç del Munt. El grup inicial es va formar als anys 20 a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca (Coro Vell), que aplegava amb èxit dos moviments que havien arrelat amb força en aquella època al nostre país: el cant coral promogut per Alselm Clavé i la descoberta de les muntanyes. A Sant Llorenç hi ha un símbol clar de la unió de los dos moviments: l’agulla que va ser batejada en aquella época com el Bust d’en Clavé, que es troba sobre al Puig Conill, a la carena dels Ginebrers, al límit del terme de Matadepera. Entre les fites d'aquest grup, destaquen: - la primera pujada a la Castellassa de Can Torres. - la construcció de la Font de la Pola, - l'acondicionament de diverses balmes, com el Quarto de Reixa, - la font del Rossinyol, a la Cort Fosca, on van estar amagats durant la Guerra Civil, - la font de l'Hospital, - la font dels Traginers, - la font del Racó Gran, - la cova del Racó Gran de Mata-rodona, que va servir de barraca al Tinet als anys 60 i 70.…
Els guies de la sisena ruta radiofònica d’Això és La Mola, de Matadepera Ràdio, són dos mites de Sant Llorenç del Munt: el matrimoni format pel Josep Maria Torras Homet i l’Anna Maria Pallejà. En Josep Maria va néixer l’any 1926. El seu nom surt en els llibres d’història perquè ha estat el primer en escalar moltes parets i agulles de Sant Llorenç i de Montserrat. També ha estat el primer en explorar alguns avencs. A més, en Torras Homet és el padrí de molts indrets de Sant Llorenç. Ell ha posat el nom a molts racons avui molt coneguts, com el turons dels Cabrits o del Boc, el Sentinella de Mata-rodona, el Queixal Corcat, el Fus o La Trona. L’Anna Maria Pallejà va néixer l’any 1936. Forma part d’una família molt important en l’excursionisme llorençà de principis del segle XX. El seu pare, Pere, i el seu germà, Josep, van ser presidents del Club Muntanyenc de Terrassa. L’Anna Maria, amb només 14 anys ja va participar en les primeres exploracions de molts avencs de l’Obac. I amb 18 anys era la dona de Catalunya i tot l’Estat espanyol que havia baixat més profundament sota terra. L'Anna Maria va participar en la descoberta del conegut Avenc del Llest. Li van posar aquest nom pel gos sempre acompanyava al seu grup, però desmenteix que el Llest vagi caure al forat. El Josep Maria i l’Anna Maria es van conèixer l’any 1952 i, com no podia ser d’una altra forma, en un curset d’espeleologia a la cova del Manel. L’any 1959 es van cansar a l’ermita de Sant Jaume de la Mata, probablement en l’últim casament celebrat allà. Junts, el Josep Maria i l’Anna Maria han viscut com a protagonistes molts fets importants de la història de Sant Llorenç del Munt al llarg dels últims 70 anys.…
En la cinquena emissió d'Això és La Mola, a Matadepera Ràdio, que fet amb l'Albert Vicens una ruta molt llarga i intensa aprofitant que és multifacètic: biòleg, historiador, professor de ciències naturals, escalador i autor de diversos llibres, com "La Mola, Persones i Camins", "La Vessant Desconeguda de Sant Llorenç del Munt", "Els Arbres Monumentals de Catalunya", "Excursions als Naixements dels Rius de Catalunya" i aviat sortirà una altra publicació sobre els "Grans Arbres del Vallès Occidental". L'Albert va començar a voltar de molt petit per la muntanya, acompanyant al seu pare, al qual va sentir l'expressió "llorençar" com a sinònim d'anar d'excursió, però aplicada directament a Sant Llorenç del Munt. Així hem sortit a llorençar amb l'Albert, oberts a les múltiples possibilitats que els seus coneixements ofereixen. Com l'Albert és biòleg i confessa que té "una debilitat especial pels arbres", finalment una part important del recurregut ha passat pels arbres llorençans més emblemàtics. Aquesta agradable ruta ha tingut un moment trist quan al parlar de l'únic arbre catalogat com a Monumental a Sant Llorenç del Munt, el Pi de les Quatre Besses, ha confirmat que, per culpa de la malaltia que pateix des de l'any 2003, "s'està morint, a tot estirar li queden 10 anys". L'Albert diu que, el substituit llorençà en l'inventari d'Arbres Monumentals podria ser la Pinassa del Dalmau. També adverteix s'està morint la Pinassa que dona nom a la Balma de la Pinassa, de la Canal Freda. L'Albert explica que les emblemàtiques Pinasses del Sant Llorenç del Munt estan afectades per un fong. "Totes les pinasses grans estan podrides per la part de baix, hi ha gent que està treballant", però encara no es té la cura. En relació a uns altres arbres característics de Sant Llorenç, els Pins Cargolats de l'Era dels Enrics, l'Albert considera que les seves formes són el resultat de l'acció humana, d'algú que fa un segle es va entretenir a moldejar-los i proposa el repte de trobar testimonis directes d'aquesta tasca. També reclama protegir el Faig de les Teixoneres, del qual també hi han diverses teories. L'Albert creu que el seu origen cal buscar-lo en l'acció d'un carboner o, fins i tot, d'un ocell, que haurien portar una llavor aïllada fins a Sant Llorenç. Al parlar d'un dels seus llibres més coneguts, "La Mola, Persones i Camins: 25 rutes per arribar al Cim", l'Albert ha volgut dedicar a l'audiència d'Això és La Mola, una ruta més, que seria la 26 i que passa per la Canal Freda.…
Clip promocional del programa Això és la Mola, de Matadepera Ràdio. En cada emissió un Gran Guia organitza una ruta radiofònica per la "vessant salvatge"de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Sant Llorenç del Munt i l'Obac té identificats actualment uns 170 avencs. Molts d'ells van ser catalogats i estudiats a les dècades dels 70 i 80 pel Xavier Badiella. Arreu de Catalunya Badiella ha fet més de 1.500 exploracions espeleològiques. En la quarta emissió d'Això és La Mola explica com va ser la seva primera baixada a un avenc, amb només 15 anys, i els motius que el van portar a estudiar sistematicament les cavitats de Sant Llorenç. També aporta coneixement sobre alguns avencs, com el Sendo, les Dues Boques, el Pi Tort o Can Torres…
Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac té un gran nombre de parets, roques, agulles, boles, boiets, blocs, llastres i merlets. L'Òscar Masó, un dels grans coneixedors del massis, ens condueix per aquest mon de gran bellesa, formes capritxoses i sovint també noms ben curiosos. L'Òscar també ens fuia per la via normal d'escalada a la Castellassa de Can Torres, cingle al que ha dedicat dos llibres.…
L'inventari de cavitats de Sant Llorenç del Munt i l'Obac ha passat de 300 a 600 en pocs anys. Aquestes importants troballes han estat realitzades principalment per un equip d'espeleòlegs encapçalats pel Jordi Guillemot (autor de la web El Cau del Guille). Guiats per aquest gran mestre, la segona emissió d'Això és La Mola, programa de Matadepera Ràdio, fa una interessant ruta per algunes de les noves coves i avencs decobertes al parc natural.…
Primera emissió del programa AIXÒ ÉS LA MOLA de Matadepera Ràdio. Guiats pel Joan Roura, centra l'atenció en la nova vida de les barraques de pedra seca. Van ser construides entre el segle XVII i principis del XX, però ara tornen a generar molt interès i moltes d'elles són rehabilitades.
플레이어 FM에 오신것을 환영합니다!
플레이어 FM은 웹에서 고품질 팟캐스트를 검색하여 지금 바로 즐길 수 있도록 합니다. 최고의 팟캐스트 앱이며 Android, iPhone 및 웹에서도 작동합니다. 장치 간 구독 동기화를 위해 가입하세요.